Sense la valentia del seu vocalista, Ian McCulloh, segurament no hauria existit després la de Ian Brown (Stone Roses) i Liam Gallagher (Oasis). McCulloch, frontman per excel·lència del post-punk (Ian Curtis al marge). I Echo And The Bunnymen o, el que és el mateix, una de les bandes britàniques indiscutibles dels 80 i els trets distintius dels quals – melancòlics i ombrívols – poden rastrejar-se en multitud de formacions posteriors, des d’Interpol fins a Oasis, passant per Arcade Fire, The Killers, TheFlaming Lips, Travis… Fins a Radiohead. La seva trajectòria es va iniciar en 1978 – en un principi com a Echo, un duo entre McCulloh i el guitarrista Will Sergeant, fins que va entrar el baixista Els Pattinson- fins avui dia. Van tenir el seu moment de dubte entre 1988 i 1997, coincidint amb l’excedència temporal de McCulloh, qui al costat de Sergeant va muntar llavors el fugaç projecte Electrafixion i va publicar dos dels tres discos que té en solitari. Semblava que els dies del grup estaven comptats. Però Ian va tornar a agafar el seu micròfon i van recuperar el brío amb el digne “Evergreen” (1997), per passar a buidar tots els dubtes sobre el seu futur amb el superb “What Llauri You Going To Do WithYour Life?” (1999). En el que portem de segle han publicat quatre àlbums més, l’últim d’ells en 2014, titulat “Meteorites”, dotzè de la seva trajectòria i produït per Youth, a la baixa de Killing Joke. El seu successor arribarà aquest 5 d’octubre, titulat “TheStars, The Ocean & The Moon”, i conté tretze cançons seminals del seu cançoner reinterpretades (“The KillingMoon”, “Nothing Last Forever”, “Rescue”, “TheCúter”, “Bring On Dancing Horses”, “Lips LikeSugar”, “Seven Siguis”…), més dos temes nous. Noves perspectives per a un dels fons de catàleg més majestuosos sorgits a les Illes Britàniques en els temps moderns.